El Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) és una associació cultural, sense ànim de lucre, fundada a Reus l’any 1995. Va néixer com una entitat d’arrels catalanes, amb l’objectiu de contribuir a  les festes populars i tradicionals amb la finalitat de:

• Fomentar tota expressió de cultura relacionada amb l’àmbit de la ciutat de Reus. 
• Promoure qualsevol tipus d’activitat cultural. 
• Informar i divulgar el coneixement de les festes i tradicions culturals catalanes. 

En els darrers anys, el CRAC ha esdevingut una de les entitats culturals més actives i atractives de la nostra ciutat, creixent de manera exponencial i sent capdavantera en l’organització  d’importants esdeveniments de caire cultural, com ara la recuperació de l’Àliga de Reus (1996), el ball de cavallets (1998), la trobada d’Àligues del països catalans (2014), entre d’altres. 

El CRAC és un projecte col·lectiu que s’ha anat fent cada vegada més gran, gràcies al suport de totes les persones associades, institucions i col·laboracions, sense que hagi perdut la seva essència fundacional, tenint com a pilar fonamental el valor del compromís amb la cultura i el seguici festiu.

L’àmbit de la cultura popular i tradicional constitueix el fonament d’aquesta entitat, oberta i integradora. Per la consecució de les seves finalitats, a títol merament indicatiu, l’entitat realitza les següents activitats: 

• Portar i fer ballar els elements festius sobre els que té dret: Àliga de Reus; Àliga petita de Reus i Ball de Cavallets de Reus. 
• Participar del seguici festiu de la ciutat de Reus, cercaviles i qualsevol acte d’expressió cultural de caràcter tradicional o no. 

La Junta directiva

És l’òrgan de govern de l’associació que regeix, governa, administra i representa l’Entitat. Té caràcter col·legial i està formada pel president/a, vicepresident/a (si escau) secretari/ària, tresorer/a i els vocals. Les persones que ostentin aquests càrrecs han de reunir els requisits previstos als estatuts. 

Els membres de la Junta exerceixen el càrrec durant un mandat de 3 anys, permetent-se sempre la reelecció, i són escollits per sufragi universal, lliure i directe per les persones associades que compleixin els requisits previstos als estatuts, mitjançant el procés electoral que descriu el reglament de règim intern.

Desenvolupa les seves funcions amb diligència de bon administrador, de forma gratuïta, amb lleialtat a l’associació i sempre en benefici d’aquesta, exercint les competències que li atribueixen els estatuts i la normativa aplicable. 

La Junta directiva està inspirada amb el principi de representació horitzontal, ja que garanteix la representació de totes les seccions de l’entitat, mitjançant un sistema de designació que atorga als representants d’aquestes la condició de vocals nats a la Junta directiva (caps de colla o delegats de secció).

Clica aquí per conèixer la Junta directiva

L’Assemblea general

És l’òrgan suprem de govern de l’Associació i tots els seus socis en formen part per dret propi i irrenunciable. Actua com a òrgan sobirà amb capacitat per debatre qualsevol assumpte d’interès per l’Entitat, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de la Junta directiva.

Es reuneix per convocatòria de la Junta directiva, com a mínim, una vegada l’any, tot i que es permet la celebració de reunions extraordinàries en els casos que preveuen els estatuts.

Està presidida pel president/a de la Junta directiva i en formen part tots els socis/es que reuneixin els requisits que preveuen els estatuts.

L’Associació s’estructura en seccions que tenen capacitat i plena autonomia per a desenvolupar la seva activitat i els actes que siguin necessaris, havent de donar compte de tot el que facin a la Junta directiva i a l’Assemblea General quan correspongui.

Les seccions estan formades per tots els seus membres i, si les seves normes específiques ho preveuen, pels ex-components, com poden ser els exportadors/es o exballadors/es.

Organització de les seccions

• Òrgan de direcció

Exerceix les funcions de direcció, coordinació i planificació de la secció. L’òrgan de direcció pot tenir caràcter unipersonal (cap de colla) o col·legiat (comitè de secció), segons la voluntat dels seus membres i el que estableixi l’acord de creació.

Els representants de cada secció, ja sigui un/a cap de colla o delegat/da de secció, és membre nat a la Junta directiva, lloc on ocupa el càrrec de vocal, sempre i quan reuneixi els requisits per a formar-ne part.

• Assemblea de secció

És l’òrgan col·legiat del qual emana la voluntat de la secció. Li correspon escollir a l’òrgan directiu de la mateixa, llevat d’aquells casos que sigui competència de  la Junta directiva, i adoptarà totes les decisions en el sí de la secció que no estiguin atribuïdes a l’òrgan directiu.

Està integrada pel/la Cap de colla o delegat/da de secció, qui assumirà les funcions de presidència, i tots els seus membres.

Membres dels òrgans de direcció de les seccions

Actualment, les seccions del CRAC està dirigides per les següents persones:

Dades de l’entitat

Dades de contacte

Normativa d’aplicació

Amb caràcter general, al CRAC li són aplicables les següent disposicions:

• Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d’Associació.
• Llei 4/2008, de 24 d’abril, de el Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
• Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
• Estatuts.
• Reglament de règim intern.

Informació pressupostària

El pressupost és la previsió de despeses i ingressos del CRAC. Té caràcter anual i permet establir prioritats i avaluar la consecució dels objectius durant l’exercici econòmic, que coincideix amb l’any natural. Està sotmès als principi d’estabilitat, suficiència i transparència.

El pressupost és elaborat per la Junta directiva i aprovat per l’Assemblea general. La seva estructura comprèn els ingressos (recursos) i despeses (obligacions). Sense perjudici de les peculiaritats que pot tenir el pressupost en funció de cada exercici econòmic, amb caràcter general la seva estructura comprèn:

• Recursos ordinaris:
  • Les aportacions espontànies que puguin fer els socis de l’entitat. 
  • Les quotes ordinàries, fixes o variables, així com les derrames. 
  • Les subvencions públiques o privades. 
  • Els donatius o béns de tota classe que hagi adquirit per herència, llegat o altre títol de transmissió. 
  • Les rendes del patrimoni de l’Entitat o bé d’altre ingressos que puguin obtenir-se, com ara el marxandatge.
• Obligacions:
  • Despeses de manteniment del local i millores (lloguer).
  • Despeses ordinàries de subministrament.
  • Despeses bancàries.
  • Assegurances.
  • Despeses per a la realització d’activitats relacionades amb l’objecte social.

Al finalitzar cada exercici econòmic, a la primera reunió  de l’Assemblea general que se celebri, s’informa de l’execució del pressupost de l’exercici anterior.

Informació comptable

La comptabilitat es porta de manera ordenada, diligent i s’ajusta a l’activitat de l’associació, reflectint fidelment i permetent fer un seguiment cronològic de les operacions. 

El tresorer/a de la Junta Directiva és el responsable de portar i anotar qualsevol operació comptable als llibres i registres corresponents.

Els membres de la Junta directiva, dels òrgans directius de les seccions i qualsevol altra persona de l’entitat exerceixen els càrrecs de manera gratuïta, d’acord amb el que estableixen els estatuts i el reglament de règim intern del CRAC.

El 10 de setembre del 1995, era una tarda d’estiu d’aquelles que fot núvol i xafagor, als volts de les 17.00 hores.

Havien quedat a cals Biosca pares amb el propòsit de celebrar la primera reunió corporativa com a entitat: el CRAC. Estaven treballant amb el projecte de recuperació de l’Àliga de Reus i, tot i que d’un temps ençà funcionaven com a grup de grallers, els requerien una estructura responsable en forma d’entitat jurídica reglada.

I així aquell dia, es va signar l’acta fundacional del CRAC, com mostra la foto.

Gran visió d’aquestes grans persones!!!

En nom de tots els socis de l’entitat us donem les gràcies, companys, per convertir aquell projecte en una gran família.