L’Àliga és documentada a Reus des de 1627. Era propietat de la vila i tenia un paper protocol·lari molt marcat: honorava els visitants amb el seu ball i participava en les solemnitats festives de la ciutat.

A partir de la Guerra de Successió, l’Àliga – com a símbol heràldic de la casa del rei Carles III, arxiduc d’Àustria- adquireix una gran importància per als reusencs, que la faran figura en els motius ornamentals de les cases com a signe d’adhesió a la causa austriacista. El triomf de Felip V de Borbó va significar l’abandonament de l’Àliga, que va ser restar sense sortir molts anys i fou agredida físicament pels botiflers. Recuperada sense entusiasme per les autoritats municipals, a partir del tractat de Pau de 1725, sembla ser que va sortir fins el 1738.

L’Àliga actual de Reus està feta per l’escultor Manel Llauradó, seguin l’estil de les àligues tradicionals catalanes, i va ser presentada en societat el 27 de juny del 1996.

Actualment és propietat de la ciutat i és ballada per membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals – CRAC -, grup que va proposar-ne la seva reintroducció, juntament amb Carrutxa.

Les tonades de la seva dansa són obra de Jesús Ventura i la música es interpretada per una formació de cobla. Surt per Corpus i les Festes Majors de Sant Pere i Misericòrdia. Per Corpus i per sant Pere la podem veure que porta un colom al bec, i per Misericòrdia, un ram de flors. Balla solemnement per Corpus davant de la Prioral al Santíssim, per Sant Pere Davant de la porta de l’Ajuntament – en honor a les autoritats- i per Misericòrdia a l’interior del Santuari honorant la Mare de Déu.

---

---

---